En aquesta situació que hem viscut, i encara estem vivint, els més perjudicats han sigut els nostres avis, la nostra gent gran. Molts s’han trobat sols en una residència sense poder veure ni abraçar a les persones que més estimen. Per això; parlant amb la meva mare, que treballa en un centre on tenen una zona de residència d’avis i ha viscut tot això de molt a prop, vaig decidir que volia fer algun petit gest per aquestes persones.
Em vaig posar en contacte amb la persona encarregada al centre per saber si alguns nens i nenes de l’escola els podien escriure algunes cartes per tal d’animar-los i que sabessin que a fora estem pendents d’ells.
En quant em van dir que sí ho vaig comunicar a les tutores de 5è i 6è que, encantades, van voler que els seus alumnes participessin en un projecte tan bonic. Tots els alumnes que van participar han rebut resposta. També li vull donar les gràcies a l’educadora social del centre que s’ha encarregat de fer arribar les cartes i les respostes.
Moltes gràcies per participar i per ajudar-me a fer realitat això tan bonic que heu fet!
Angèlica
Aquí teniu una petita mostra de les cartes i la resposta dels avis i àvies.